dimecres, 17 d’abril de 2013

Festival de fotografia mòbil D-ive


 38 anys han passat ja, des de que el 1975 Kodak  inventés  la seva primera càmera digital, preàmbul d’una autèntica tormenta tecnològica que no tan sols a implicat una millora substancial en el món de les càmeres, sinó també en el de les aplicacions que han  ajudat a consolidar un sector en constant ebullició,  permeten a tota persona sense coneixements fotogràfics que realitzés autèntiques fotografies que podrien estar firmades per professionals del sector. 
Aquest fet a propiciat que el proper cap de setmana, es celebri a Barcelona el primer festival de fotografia mòbil anomenat  D-ive. 
Aquest és un festival entès com a tal en l’àmbit que no només s'hi podran veure exposades obres de diferents "creadors", sinó que pretén anar molt més enllà i contestar als seus visitants preguntes lligades al món de la fotografia i tecnologia que tota persona addicta a aquest món es pot arribar a fer.  Preguntes tals com, per exemple, els nous formats que esdevindran una nova perspectiva fotogràfica mòbil,  la revolució d'aplicacions com Instagram, o les noves relacions de la fotografia i el mòbil que ha propiciat un nou periodisme fruit de la proliferació de mòbils d'alta tecnologia. També hi haurà la possibilitat de participar en els "photowalks i fins i tot concursar, mitjançant l'etiqueta #diveuniverse en una mena d'exposició on els seus guanyadors obtindran el premi d'exposar les seves "obres fotografiques", in-situ, al festival. 
Un dels màxims reclams d'aquest festival serà poder gaudir de la presencia i col.laboració dels millors professionals del món de la imatge i la fotografia com, per exemple: José Martos López, Thomas Kakareko. 
Així doncs, els propers dies 19, 20, 21 d'Abril, al Dissney Hub Barcelona, es podrà gaudir d'aquesta nova proposta en el món de les aplicacions tecnològiques i fotogràfiques.


38 años han pasado ya, desde que en 1975 Kodak inventara su primera cámara digital, preámbulo de una auténtica tormenta tecnológica que no sólo a implicado una mejora sustancial en el mundo de las cámaras, sino también en el de las aplicaciones que han ayudado a consolidar un sector en constante ebullición, permiten a toda persona sin conocimientos fotográficos que realizara auténticas fotografías que podrían estar firmadas por profesionales del sector.
Este hecho ha propiciado que el próximo fin de semana, se celebre en Barcelona el primer festival de fotografía móvil llamado D-ive.
Este es un festival entendido como tal en el ámbito que no sólo se podrán ver expuestas obras de diferentes "creadores", sino que pretende ir mucho más allá y contestar a sus visitantes preguntas relacionadas al mundo de la fotografía y tecnología que toda persona adicta a este mundo se puede llegar a hacer. Preguntas tales como, por ejemplo, los nuevos formatos que se convertirán en una nueva perspectiva fotográfica móvil, la revolución de aplicaciones como Instagram, o las nuevas relaciones de la fotografía y el móvil que ha propiciado un nuevo periodismo fruto de la proliferación de móviles de alta tecnología. También habrá la posibilidad de participar en los "photowalks e incluso concursar, mediante la etiqueta # diveuniverse, en una especie de exposición donde sus ganadores obtendrán el premio de exponer sus" obras fotográficas, in-situ, el festival.
Uno de los máximos reclamos de este festival será poder disfrutar de la presencia y colaboración de los mejores profesionales del mundo de la imagen y la fotografía como, por ejemplo: Atle Ronning, Thomas Kakareko o José Martos López.
Así pues, los próximos días 19, 20 y 21 de Abril, en Dissney Hub Barcelona, se podrá disfrutar de esta nueva propuesta en el mundo de las aplicaciones tecnológicas y fotográficas.








divendres, 23 de novembre de 2012

A sobre, siusplau


Ben cert és que, en l'últim segle les revolucions tecnològiques han suposat una autèntica revolució, no solament en el món de la fotografia, sinó alhora de dur a terme noves fites que anys enrere se suposaven com a impossibles degut a la seva extremada complexitat.
Així doncs, se sap que la primera gran millora en el camp de la fotografia fora el disparador automàtic que la firma Kodak va "patentar" durant la Primera Guerra Mundial. La següent revolució que se sap important en el món de la fotografia fora molt simple, però alhora molt complexa ja que s'enllaçava de manera paral·lela juntament amb l'anomenada revolució 2.0. Altrament dit, la gràcia d'aquesta innovació venia agafada de la ma de l'obertura i globalització de les xarxes socials, les quals permetien connectar qualsevol part del món simplement amb un sol "Click". 
Aquesta millora doncs, no fora altre que la col.locació de les càmeres en els mòbils, permeten de manera molt simple a l'usuari transmetre, comunicar o compartir qualsevol fotografia o experiència mitjançant l'anomenada "xarxa social".  
El telèfon amb càmera va suposar l'escalafó perfecte per unir a la perfecció el binomi fotografia i connexió amb altres usuaris mitjançant la xarxa. L'únic inconvenient tècnic radicava alhora de realitzar la fotografia, ja que per poder-la efectuar, el mòbil es tenia que sostenir amb la ma de l'usuari que la realitzava, limitant els seus moviments  actes o gestes que aquest duia a terme "in situ" i que volia gravar o fotografiar o simplement comunicar les vivències viscudes als seus amics/ usuaris, transmetre allò que vivia, sentia en aquell precís moment i instant. 
En el seu viatge a Indonesia, el jove Woodman volia fer-se fotografies mentre estava surfejant per pode'ls-hi passar a un amic seu, i així poder-li  transmetre mitjançant aquelles fotografies allò que sentia i vivia en aquell moment. I així és com va revolucionar el món de la fotografia, ja que d'aquell instant en va sorgir una idea en forma d'una nova càmera molt simple i rudimentària, anomenada GoPro, que tenia la singularitat d'estar enganxada al cos de la persona en tant que la càmera podia rotar per poder capturar la singularitat d'aquella fotografia en qualsevol angle, oferint l'oportunitat d'aquell usuari de poder-se fotografiar, o gravar, en aquell moment i instant fes el que fes, simplement acoblant la càmera, ja no només en el cos pròpiament dit, sinó en qualsevol suport on l'usuari la volgués subjectar.  D'aquesta manera doncs, es va obrir una novia via/era mitjançant la qual els usuaris començaren a forjar una relació entre ell i l'aparell en si, obtenint fotografies o gravacions d'un moment precís on la persona podia transmetre aquelles sensacions que sentia al surfejar, jugar a futbol, saltar en paracaigudes, pilotar una moto de cros, o simplement, immortalitzar qualsevol activitat, esportiva o no, sense tenir-se que preocupar de sostenir una càmera en ma i oblidant-se d'ella totalmen ,



Cierto es que, en el último siglo las revoluciones tecnológicas han supuesto una auténtica revolución, no sólo en el mundo de la fotografía, sino a la vez de llevar a cabo nuevas metas que años atrás se suponían como imposibles debido a su extremada complejidad . Así pues, se sabe que la primera gran mejora en el campo de la fotografía fuera el disparador automático que la firma Kodak "patentó" durante la Primera Guerra Mundial. La siguiente revolución que se sabe importante en el mundo de la fotografía fuera muy simple, pero a la vez muy compleja ya que se enlazaba de manera paralela junto con la llamada revolución 2.0. En otras palabras, la gracia de esta innovación venía cogida de la mano de la apertura y globalización de las redes sociales, las cuales permitían conectar cualquier parte del mundo simplemente con un solo "Click".
Esta mejora pues, no fuera otro que la colocación de las cámaras en los móviles, permiten de manera muy simple al usuario transmitir, comunicar o compartir cualquier foto o experiencia mediante la denominada "red social".
El teléfono con cámara supuso el eslabón perfecto para unir a la perfección el binomio fotografía y conexión con otros usuarios mediante la red. El único inconveniente técnico radicaba la hora de realizar la fotografía, ya que para poderla efectuar, el móvil se tenía que sostener con la mano del usuario que la realizaba, limitando sus movimientos actos o hazañas que este llevaba a cabo en ese preciso momento, instante y que quería grabar o fotografiar por, pasado los años o simplemente comunicar las vivencias vividas a sus amigos / usuarios, transmitir lo que vivía, sentía en ese preciso momento y instante.
En su viaje a Indonesia, el joven Woodman quería hacerse fotografías mientras estaba surfeando y pasárselas a un amigo suyo, así poder transmitir mediante aquellas fotografías lo que sentía y vivía en ese preciso momento. Y así es como revolucionó el mundo de la fotografía, ya que de ese instante surgió una idea en forma de una nueva cámara muy simple y rudimentaria, llamada GoPro, que tenía la singularidad de estar pegada al cuerpo de la persona en tanto que la cámara podía rotar para poder capturar la singularidad de aquella fotografía en cualquier ángulo, ofreciendo la oportunidad de aquel usuario de poderse fotografiar, o grabar, en ese momento e instante hiciera lo que hiciera, simplemente acoplando la cámara, ya no sólo en el cuerpo propiamente dicho, sino en cualquier soporte donde el usuario la quisiera sujetar.
De esta manera pues, se abrió una nueva "vía/era" mediante la cual los usuarios comenzaron a forjar una relación entre él y el aparato propiamente dicho, obteniendo fotografías o grabaciones de un momento preciso donde la persona podía transmitir aquellas sensaciones que sentía al surfear, jugar al fútbol, ​​saltar en paracaídas, pilotar una moto de cross, o simplemente, inmortalizar cualquier actividad, deportiva o no, sin tenerse que preocupar de sostener una cámara en mano, centrándose en el acto en si .



dilluns, 22 d’octubre de 2012

Escritura i Twitter

El Pròxim mes de novembre és celebrarà el primer Twitter Fiction Festival. I moltes persones es preguntaran, i per què? doncs és ben fàcil explicar-ho: de tots és ben sabut que aquesta xarxa social està creixent com l'escuma per molts motius entre els quals hi ha el de donar-se a conèixer als possibles lectors mitjançant les xarxes socials. I obviament els grans autors literaris,  no en volen quedar exclosos en tant que aprofiten aquesta suculent eina social per explicar o "relatar" petits fragments mitjançant la suma dels quals sorgeixi una novel · la.
The Guardian va reptar a 21 Escriptors perquè provessin si eren capaços de redactar ficció a través del Twitter. Amb tot, la mateixa xarxa social no ha volgut quedar-se enrere i ha volgut escenificar nous reptes mitjançant la convocatòria d'un nou festival de ficció que començarà el 28 de novembre, i on durant cinc dies autors de tot el món experimentin aquestes noves maneres de redactar mitjançant la xarxa social amb el hashtag # twitterfiction. Els autors seleccionats i el programa del festival és donaran a Conèixer el proper 19 de novembre via l'espectador, The Guardian i Twitter.



El próximo mes de noviembre se celebrará el primer Twitter Fiction Festival. Y muchos se preguntarán: y por qué?, Pues es muy fácil explicarlo. De todos es bien sabido que esta red social está creciendo como la espuma por muchos motivos entre los que está el de darse a conocer, mediante las redes sociales. Y obviamente los grandes autores, y no tan grandes escritores, no quedan excluidos en tanto que aprovechan esta suculento herramienta social para explicar o "relatar" pequeños fragmentos paran en la suma de todos ellos poder extraer una novela. 
The Guardian retó a 21 escritores para que probaran si eran capaces de redactar ficción a través del Twitter. Con todo, la misma red social no ha querido quedarse atrás y ha querido escenificar nuevos retos mediante la convocatoria de un nuevo festival de ficción que empenzará el 28 de noviembre, donde durante cinco días autores de todo el mundo experimentarán nuevas formas de redactar mediante la red social con el hashtag # twitterfiction. 
Los autores seleccionados y el programa del festival se darán a conocer el próximo 19 de noviembre vía del espectador, The Guardian y Twitter


Foto: Kelly Dyson

dijous, 18 d’octubre de 2012

Premi nacional d'Il.lustració 2012


Andrés Rábago ha estat guardonat amb el Premi Nacional d'il.lustració 2012 per la seva obra il·lustradora la qual expressa, alhora que transmet, la seva visió crítica sobre la vida, sobre la manera de viure-la i d'allò que "segons ell" és l'esser humà. El premi, dotat de  20.000 euros, el concedeix el Ministerio de Educación , Cultura y Deporte, amb l'objectiu de reconèixer any rere any el treball cultural que realitzen els diferents actors que conformen la societat cultural del nostre país.
El premiat, de formació autodidacta, és historiador, guionista, humorista gràfic, pintor i escultor entre d'altres. La seva "peculiar" història amb les vinyetes va néixer l'any 1968 quan va començar a publicar vinyetes i il·lustracions en revistes com Hermano Lobo, i col·laborant en altres mitjans com per exemple La Codorniz, Cuadernos para el Diálogo, El Independiente, entre d'altres.

Andrés Rábago ha sido galardonado con el Premio Nacional de Ilustración 2012 por su obra ilustradora, con la que expresa, al tiempo que transmite, su visión crítica sobre la vida, sobre la manera de vivirla y de lo que "según él" es el ser humano. El premio, dotado de 20.000 euros, lo concede el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, con el objetivo de reconocer año tras año el trabajo cultural que realizan los diferentes actores que conforman la sociedad cultural de nuestro país. El premiado, de formación autodidacta, es historicista, guionista, humorista gráfico, pintor y escultor entre otros. Su "peculiar" historia con las viñetas nació en 1968 cuando empezó a publicar viñetas e ilustraciones en revistas como Hermano Lobo, y colaborando en otros medios como por ejemplo La Codorniz, Cuadernos para el Diálogo, El Independiente, entre otros. 






dimarts, 31 de gener de 2012

El preu de l'èxit



L'estrella del pop Rihanna, de 23 anys, ha adquirir un retrat mosaic de Marilyn Monroe (1926-1962) realitzat per l'artista britànica Claire Milner per uns 120.000 euros, informa The Sun en la seva edició en línia.L'obra, un mosaic de la icona de Hollywood, té una superfície de 1,5 metres quadrats, pesa 80 quilos i és el resultat de mesos de treball, ja que està compost de 65.000 pedres centellejants de vidre, segons la citada web del rotatiu sensacionalista .Els costos derivats del transport de l'obra d'art del Regne Unit a Beverlly Hills, a Califòrnia, on resideix la cantant, han afegit diversos milers d'euros a la factura de Rihanna.


La estrella del pop barbadense Rihanna, de 23 años, adquirió un retrato mosaico de Marilyn Monroe (1926-1962) realizado por la artista británica Claire Milner por unos 120.000 euros (157.000 dólares), informa el The Sun en su edición online.La obra, un mosaico del icono de Hollywood, tiene una superficie de 1,5 metros cuadrados, pesa 80 kilos y es el resultado de meses de trabajo, ya que está compuesto de 65.000 piedras centelleantes de cristal, según la citada web del rotativo amarillista.Los costes derivados del transporte de la obra de arte de Reino Unido a Beverlly Hills, en California, donde reside la cantante, añadieron varios miles de euros a la factura de Rihanna.


                                                                                                Font: La vanguardia

dimecres, 4 de gener de 2012

Vik Muniz


Sobre el sòl empedrat de l'església des Célestins, del segle XIV, i amb branques, flors seques i herbes de la Provença, el brasiler Vik Muniz, 50 anys, ha reproduït a Van Gogh, obra la qual només és visible des de dalt d'una passarel·la. Normal: amb llaminadures o pedres o xocolata, Muniz pot imitar un Picasso o un Cézanne. La seva tècnica singular desplegada a l'església i en les 110 obres de la seva primera retrospectiva francesa, a la Col·lecció Lambert d'Avinyó, va saltar a la pantalla l'any passat gràcies a Waste land, de Lucie Walkers, nominada als Oscar i registre d'una obra única en la història de l'art. Durant tres anys, la càmera va seguir als que viuen de les escombraries de Jardim Gramacho, el major abocador de Rio de Janeiro. Amb les deixalles, els drapaires van reconstruir quadres cèlebres (Goya, Miguel Ángel ...) que Muniz fotografiar i els va donar els diners obtinguts de la subhasta aSotheby's. La prova que "l'art pot ser útil".


Sobre el suelo adoquinado de la iglesia des Célestins, del siglo XIV, y con ramas, flores secas e hierbas de la Provenza, el brasileño Vik Muniz, 50 años, ha reproducido a Van Gogh, sólo visible desde lo alto de una pasarela. Normal: con chuches o piedras o chocolate, Muniz puede imitar un Picasso o un Cézanne.Su técnica singular –dibuja, pega, fotografía y destruye su original–, desplegada en la iglesia y en las 110 obras de su primera retrospectiva francesa, en la Colección Lambert de Aviñón, saltó a la pantalla el año pasado gracias a Waste land, de Lucie Walkers, nominada a los Oscar y registro de una obra única en la historia del arte.Durante tres años, la cámara siguió a los que viven de la basura de Jardim Gramacho, el mayor vertedero de Río de Janeiro. Con los desechos, los traperos reconstruyeron cuadros célebres (Goya, Miguel Ángel...) que Muniz fotografió y les dio el dinero obtenido de la subasta en Sotheby's. La prueba de que "el arte puede ser útil".

                                                                                                  Font: La Vanguardia

dimarts, 27 de desembre de 2011

La Península il.luminada

La Nasa ha difós una espectacular fotografia on es pot observar la il·luminació de la Península Ibèrica. En una imatge presa en un pla oblic des de la zona de l'Atlàntic, es destaquen els tons marrons i ocres, a l'hora que s'observen amb claredat les ciutats de Lisboa, Madrid i Sevilla donada la quantitat del seu enllumenat públic, així com la resta de punts de llum que esquitxen  la península encara que amb menor intensitat. Moltes d'aquestes no s'observen de manera totalment nítida  a causa d'els núvols que cobrien la península el passat 4 de desembre, dia en què es va prendre la imatge des de l'Estació Espacial Internacional (EEI).A la imatge també s'aprecia l'estret de Gibraltar, França, l'oceà Atlàntic i el nord d'Àfrica. En el text, l'observatori de la terra de la NASA explica que la imatge ha estat augmentada per millorar el seu contrast.


La Nasa ha difundido una espectacular imagen donde se puede observar la iluminación de la Peninsula Ibérica.
En una imagen de plano oblicuo tomada desde la zona del Atlántico en la que destacan los tonos marrones y ocres, se observan con claridad las ciudades de Lisboa, Madrid y Sevilla dada la cantidad de su alumbrado público, así como el resto de puntos de luz que salpican el resto de la península aunque con menor intensidad.
Muchas de las mismas se ven en nebulosa, debido a las nubes que cubrían la península el pasado 4 de diciembre, día en el que se tomó la imagen desde la Estación Espacial Internacional (EEI).
En la imagen también se aprecia el estrecho de Gibraltar, Francia, el océano Atlántico y el norte de África. En el texto, el observatorio de la tierra de la NASA explica que la imagen ha sido aumentada para mejorar su contraste.