Diego Rivera

-(Guanajuato, 1886 - ciutat de Mèxic, 1957) Pintor mexicà, considerat un dels principals muralistes del seu país. Va estudiar per espai de quinze anys (1907-1922) en diversos països d'Europa (en especial, Espanya, França i Itàlia), on es va interessar per l'art d'avantguarda i va abandonar l'academicisme.
Les obres d'aquest període reflecteixen, d'una banda, un acusat interès pel cubisme sintètic (El guerriller, 1915), assumit en la seva etapa parisenca, i l'altra, una gran admiració pels fresquistes del Quattrocento, (i en especial, per Giotto), la qual cosa va motivar el seu allunyament de l'estètica cubista anterior.
Les seves pintures volien alhora que contenien una forta càrrega crítica i social envers la societat d'aquell moment. La paradoxa queda pal.lesa en què aquesta crítica, actualment  continua sent força actual en tant que expressa mitjançant les seves pintures les desevinències i les diferències escalarials de la societat actual .

En concret el titulat Fons congelats no podria ser més apropiat per descriure el moment que avui viuen els Estats Units. Sota un paisatge de gratacels imponents s'albiren una sèrie de grues que subratlla el boom de la construcció que va viure Nova York mentre estava sumit en els efectes de la crisi del 29. Enfront d'elles, figures anònimes de treballadors esperant el tren. Just a sota, Rivera va pintar una mena de magatzem on centenars de persones sense rostre dormen amuntegades i vigilades per un policia, com a símbol d'aquesta mà d'obra despersonalitzada que va alimentar l'economia durant aquella crisi o potser als sense sostre.
Un exemple força clar de la importància i ressó mediàtic que va assolir aquest pintor en la seva època va ser  que la família Rockefeller va contribuir econòmicament a finançar els murals a través del MoMA, permeten que l'artista critiqués la seva riquesa i la seva classe social de manera totalment oberta i desacomplexada.

-(Guanajuato, 1886 - ciudad de México, 1957) Pintor mexicano, considerado uno de los principales muralistas de su país. Estudió por espacio de quince años (1907-1922) en varios países de Europa (en especial, España, Francia e Italia), donde se interesó por el arte de vanguardia y abandonó el academicismo.
Las obras de este período reflejan, por un lado, un acusado interés por el cubismo sintético (El guerrillero, 1915), asumido en su etapa parisina, y la otra, una gran admiración por fresquistas del Quattrocento, (y en especial , por Giotto), lo que motivó su alejamiento de la estética cubista anterior.
Sus pinturas querían vez que contenían una fuerte carga crítica y social hacia la sociedad de aquel momento. La paradoja queda patente en que esta crítica, actualmente continúa siendo bastante actual en tanto que expresa mediante sus pinturas las desevinencias y las diferéncias escalariales de la sociedad actual.
En concreto el titulado Fondo congelados no podría ser más apropiado para describir el momento que hoy viven los Estados Unidos. Bajo un paisaje de rascacielos imponentes vislumbran una serie de grúas que subraya el boom de la construcción que vivió Nueva York mientras estaba sumido en los efectos de la crisis del 29. Frente a ellas, figuras anónimas de trabajadores esperando el tren. Justo debajo, Rivera pintó una especie de almacén donde cientos de personas sin rostro llacían duermiendo hacinadas y vigiladas por un policía, como símbolo de esta mano de obra despersonalizada que alimentó la economía durante aquella crisis .
Un ejemplo bastante claro de la importancia y eco mediático que alcanzó este pintor en su época fue que la familia Rockefeller contribuyó económicamente a financiar los murales a través del MoMA, permiten que el artista criticara su riqueza y su clase social de manera totalmente abierta y desacomplejada.

Cascada d'Escher

Maurits Cornelis Escher, més conegut com M. C. Escher (Leeuwarden, Països Baixos, 17 de juny de 1898 - Hilversum, Països Baixos, 27 de març de 1972), artista holandès, conegut pels seus gravats en fusta, xilografies i litografies que tracten sobre figures impossibles, teselaciones i mons imaginaris.
La seva obra experimenta amb diversos mètodes de representar (en dibuixos de 2 o 3 dimensions) espais paradoxals que desafien a les maneres habituals de representació.
L'obra de Maurits Cornelis Escher ha interessat a molts matemàtics.
No va ser precisament un estudiant brillant, i només va arribar a destacar en les classes de dibuix. El 1919 i sota pressió paterna comença els estudis d'arquitectura a l'Escola d'Arquitectura i Arts Decoratives de Haarlem, estudis que va abandonar poc després per passar com a deixeble d'un professor d'arts gràfiques, Jessurum de Mesquita. Va adquirir uns bons coneixements bàsics de dibuix, i va destacar en gran manera en la tècnica de gravat en fusta, la qual va arribar a dominar amb gran mestratge. Al llarg de la seva carrera va realitzar més de 400 litografies i gravats en fusta, i també uns 2.000 dibuixos i esborranys. De molts existeixen desenes de reproduccions, centenars i fins i tot milers d'altres.

La famosa cascada d'Escher, en la qual es representa una impossible corrent d'aigua forçada gràcies a una il · lusió òptica.

Un efecte òptic que aparentment només es pot deure a l'engany de pensar en tres dimensions mentre estem observant una imatge bidimensional.
Si comences per fixar la teva vista a la part alta de la cascada veuràs que l'aigua cau verticalment per posteriorment seguir descendint per un canal. Però ... la sorpresa radica en qué després de tot aquest recorregut descendent ens trobem de nou al començament de la la part alta de la cascada. L'obra presenta altres curiositats com els geomètrics remats de les torres, la senyora estenent roba, les raríssimes plantes i les vessants abancalades del fons

Qui dubta d'ell?

Qui dubta d'en Clint Eastwood
mirant el Grand Canyon del Colorado,
niguls allargassats i vermellosos
i el cel se penja una estrella i se fa de nit.
I en Clint només il·luminat per sa foganya
s'encen es puret i guarda un secret,
i guisa un conillet a la llauna.
S'adorm, somia trens i mercaderia, en indis Cheyennes damunt una colina a sa llum de sa lluna.
Se desvetlla, s'aixeca, orina i no té son
i pensa... va quedar de western, cabrons, ja voreu quan s'inventin es cinema! És pura peresa
i tira per sa carretera cap a Denver.

I un home tot sol no sempre se basta
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood
I un home tot sol se tuda i se cansa
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood

Arriba, dos homes se li atraquen i l'investiguen.
Volen saber on és en Morgan Freeman
que és es negre de Million Dollar Baby
Do you know? Maybe.
Dissimula, se'ls mira, desenfunda com un llamp i els liquida.
Escup i se caga en sa seva vida.
Sempre al punt de mira d'es sèptim de cavalleria,o de gringos foragidos,
o de xèrifs corruptes a cases de putes,
o de xinos drogaditos a Gran Torino,
i Clint, què vols? encara ets al segle denou.
Fa un any que no te dutxes, i això només són quatre casutxes.
                                                                                                  
                                                                                                Font: Antònia Font

La foto més cara del món

Una instantània panoràmica del riu Rin de l'alemany Andreas Gursky s'ha convertit en la fotografia més cara mai subhastada al vendre per 4,3 milions de dòlars (3,1 milions d'euros) en una licitació de la signatura Christie 's a Nova York.
 Rhein II, que tenia un preu de sortida d'entre 2,5 i 3,5 milions de dòlars (entre 1,8 i 2,5 milions d'euros), va ser adquirida per un comprador anònim, segons es pot comprovar avui a la pàgina web de la casa de subhastes.
La fotografia en color muntada sobre plexiglàs va ser presa el 1999 i forma part d'una sèrie de sis, una de les quals està en mans d'un col · leccionista privat i les quatre restants estan exposades al Museu d'Art Modern (MoMA) de Nova York, la Tate Modern de Londres, el Museu d'Art Modern de Munic (Alemanya) i la Galeria Glenstone a Potomac (Maryland, EUA).

                                                                                                                Font: La vanguardia

Rene Magritte

La resposta de Magritte al aforisme de Hegel, "la realitat és racional i allò racional és real".

René François Ghislain Magritte (n. 21 novembre 1898, en Lessines, Bèlgica - 15 d'agost de 1967, a Brussel · les, Bèlgica) va ser un pintor surrealista belga. Conegut per les seves enginyoses i provocatives imatges, pretenia amb el seu treball canviar la percepció precondicionada de la realitat i forçar a l'observador a fer-se hipersensitius al seu entorn.
Magritte va dotar al surrealisme d'una càrrega conceptual basada en el joc d'imatges ambigües i el seu significat denotat a través de paraules posant en qüestió la relació entre un objecte pintat i el real.
Hàbil i meticulositat en la Seva tècnica, és notable per obres que denoten juxtaposició d'Objectes comuns en contexts poc habituals, donant aixi un nou significativitat a les coses familiars. Aquesta juxtaposició és denomina sovint realisme màgic, del qual Magritte és el màxim representant.
Magritte insisteix en diverses de les seves obres en les dificultats que presenta el coneixement o l'art entès com a representació. En la seva obra: La condició humana, el quadre es confon en el paisatge de manera que la nostra representació del paisatge és una reproducció fidel del món però, al mateix temps i tristament, el món no és res diferent de la nostra representació.

 L'Ésser, tal com ho descriu Parmènides, un, immutable, etern, finit, compacte, indivisible, apareix màgicament a La fletxa de Zenó.

Enllaç entre imatge i música

 

La música és l'art que es manifesta en l'organització dels sons i els silencis en el temps. És l'art de la generació, manipulació i combinació --en simultaneïtat o en successió--- dels sons, produïts per veus humanes o per instruments, a la recerca de la bellesa formal i/o de l'expressió d'emocions, o de complir certes funcions, i produint missatges dotats d'unitat, continuïtat i coherència. A part de constituir l'essència de fenòmens ben vius a la nostra cultura com el concert i els enregistraments, la música continua servint a una considerable varietat de funcions vinculades als rituals, a la coordinació del moviment corporal, la comunicació, la socialització, ... a més de l'entreteniment o l'oci. Segurament és un dels punts que més identifica a L'ésser humà en el sentit de què totes les persones/ societats la consumeixen a totes hores.
Tots sabem la importància que té per tots els grups de música que aquesta sintonitzi amb l'oient, que el fidelitzi i la consumeixi a totes hores. Però moltes vegades gran part de l'èxit de les cançons de qualsevol grup radica en l'originalitat dels seus videoclips en tant que aquests s'adiga'n extreure alhora que conjugar la melodia i el ritme juntament amb la imatge del seu videoclip. És així com en l'actualitat, els grups estudien molt la imatge dels seus videoclips, saben de la força que comporta expressar l'ideal del grup en forma d'imatges que expressin quelcom més. Així doncs, mitjançant aquest videoclip se'n pot extreure un clar exemple del paral.lelisme que ha d'existir entre la música i la imatge a l'hora de realitzar un videoclip.
                                                                                                            Font. Wikipedia

Filosofem doncs?

Si dic que Andreu Buenafuente és un monstre mediàtic i comunicatiu com la copa d'un pi, no menteixo, alhora que si dic que l'Eduard Punset és un altre "animal" mediàtic i comunicatiu, tampoc menteixo. Si a aquests fets l'hi sumem la seva unió en un plató de tv durant hora i mitja per "conversar" o dialogar sobre la vida, la mort, el sexe, l'art o del que simplement els hi roti, en surt un fet simplement excepcional que cap persona amb una mínima curiositat per aprendre algo no és pot perdre de cap de les maneres. Si a aquests fets l'hi sumem que ho faran en llengua catalana i a tv3, en surt una barreja excel.lent. Disfrutem-los doncs