diumenge, 4 de desembre del 2011
Natura en estat pur
Diuen que una imatge val més que mil paraules. Crec que aquesta meravellosa fotografia n'és un clar exemple.
Així doncs, més val observar-la i poder gaudir dels meravellosos colors que la naturalesa ens regalà en l'erupció del volcà Chilè de Puyehue el 4 de juny.
Dicen que una imagen vale más que mil palabras. Creo que esta maravillosa fotograia es un claro ejemplo. Así pues, más vale observarla y poder disfrutar de los maravillosos colores que la naturaleza nos regaló en la erupción del volcán Chileno de Puyehue, el 4 de junio.
Fons: Agencia Internacional de Noticias
Etiquetes de comentaris:
colores,
colors,
fotografia,
naturalesa,
naturaleza
dijous, 1 de desembre del 2011
jan saudek
Aquest autor estava interessat en capturar la vida quotidiana, pura i sense artificis, donant vida a imatges d'un erotisme arribant a un punt fins i tot obscè. Les seves fotografies en blanc i negre han fet del seu treball una experiència visual , on sexe, desig, mort, bellesa, vellesa i ironia viatgen de manera paralla en una successiva onada de detalls que representen la veritat que ningú vol veure. El conflicte és la part més visible de l'obra d'aquest home amant del grotesc, un investigador innat de les relacions humanes entrecreuades per ambients plens de simbolismes en què res no és perfecte. La fotografia que podem observar és un clar exemple d'aquest apoderament descarat que l'autor buscava en totes les seves obres, on la polèmica no deixava indiferent a ningú.
Este autor estaba interesado en capturar la vida cotidiana, pura y sin artificios, dando vida a imágenes de un erotismo llegando a un punto incluso obsceno. Sus fotografías en blanco y negro han hecho de su trabajo una experiencia visual, donde sexo, deseo, muerte, belleza, vejez e ironía viajan de forma paralla en una sucesiva ola de detalles que representan la verdad que nadie quiere ver. El conflicto es la parte más visible de la obra de este hombre amante de lo grotesco, un investigador innato de las relaciones humanas entrecruzadas por ambientes llenos de simbolismos en el que nada es perfecto. La fotografía que podemos observar es un claro ejemplo de este apoderamiento descarado que el autor buscaba en todas sus obras, donde la polémica no dejaba indiferente a nadie.
Este autor estaba interesado en capturar la vida cotidiana, pura y sin artificios, dando vida a imágenes de un erotismo llegando a un punto incluso obsceno. Sus fotografías en blanco y negro han hecho de su trabajo una experiencia visual, donde sexo, deseo, muerte, belleza, vejez e ironía viajan de forma paralla en una sucesiva ola de detalles que representan la verdad que nadie quiere ver. El conflicto es la parte más visible de la obra de este hombre amante de lo grotesco, un investigador innato de las relaciones humanas entrecruzadas por ambientes llenos de simbolismos en el que nada es perfecto. La fotografía que podemos observar es un claro ejemplo de este apoderamiento descarado que el autor buscaba en todas sus obras, donde la polémica no dejaba indiferente a nadie.
Etiquetes de comentaris:
belleza,
fotografías,
fotografies,
imagenes,
muerte,
obres,
Polémica,
sexo,
simbolismes,
simbolismos
diumenge, 27 de novembre del 2011
Jan Saudek
Jan Saudek és un fotògraf i artista plàstic nascut a Praga, llavors Txecoslovàquia, el 13 de maig de 1935.
A partir dels anys setanta el seu treball comença a ser conegut, però fins a 1983 no publica el seu primer llibre de fotografies. En reconeixement a la trajectòria artística de *Saudek, les autoritats comunistes li permeten abandonar en 1984 el seu treball a la fàbrica i que s'associï a la Fundació d'Artistes visuals Txecoslovacs, la qual cosa equivalia al seu reconeixement professional com a artista.
En 1990 és nomenat Caballer d'Arts i les Lletres pel Ministeri de Cultura de França i en 2006 és guardonat al seu propi país amb el Premi Artis Bohemiae Amicis al costat de Milan Kundera i Vladimir Körner per contribuir a la reputació artística de la República Txeca.
Alguna cosa molt característic en l'obra d'aquest artista és la seva estranya negació de la realitat, ja que en les seves escenes, delimitades per un marc espacial important, redueixen als personatges a un escenari que semblés oprimir-los, com si no hi hagués llibertat de moviment. Dos anys després, Saudek va començar a acolorir les seves imatges, la qual cosa li va afegir a aquestes un aire més irreal.
Una de les frases més cèlebres va ser: En 1935 la meva mare va portar al món un fill, Kaja, i tot seguit a mi, gairebé com un extra", és la primera frase de Jan Saudek en la seva biografia, i aquest, pel que sembla, va anar l'estigma que ho va marcar per quedar sempre relegat a segon terme
A diferència dels seus col·legues contemporanis nord-americans, Joel-Peter Witkin i Irving Penn, els qui també utilitzaven el tableau vivant per realitzar les seves preses, Saudek no pretenia provocar, com en el cas de Witkin, ni de retratar la realitat, com en el cas de Penn. El treball de Saudek és intimista, és el producte de les seves visions a l'estil de l'escriptor anglès William Blake, en les quals els seus models es tornen els seus camarades de joc, es despullen literal i metafòricament, i posen per provocar la lent.
Jan Saudek es un fotógrafo y artista plástico nacido en Praga, entonces Checoslovaquia, el 13 de mayo de 1935.
A partir de los años setenta su trabajo empieza a ser conocido, pero hasta 1983 no publica su primer libro de fotografías. En reconocimiento a la trayectoria artística de Saudek, las autoridades comunistas le permiten abandonar en 1984 su trabajo en la fábrica y que se asocie a la Fundación de Artistas visuales Checoslovacos, lo que equivalía a su reconocimiento profesional como artista.
En 1990 es nombrado Caballero de la Artes y las Letras por el Ministerio de Cultura de Francia y en 2006 es galardonado en su propio país con el Premio Artis Bohemiae Amicis junto a Milan Kundera y Vladimir Körner por contribuir a la reputación artística de la República Checa.
Algo muy característico en la obra de este artista es su extraña negación de la realidad, ya que en sus escenas, delimitadas por un marco espacial importante, reducen a los personajes a un escenario que pareciera oprimirlos, como si no hubiera libertad de movimiento. Dos años después, Saudek comenzó a colorear sus imágenes, lo que le añadió a éstas un aire más irreal.
Una de sus frases mas célebres fué: En 1935 mi madre trajo al mundo un hijo, Kaja, y acto seguido a mí, casi como un extra", es la primera frase de Jan Saudek en su biografía, y ése, al parecer, fue el estigma que lo marcó para quedar siempre relegado a segundo término
A diferencia de sus colegas contemporáneos norteamericanos, Joel-Peter Witkin e Irving Penn, quienes también utilizaban el tableau vivant para realizar sus tomas, Saudek no pretendía provocar, como en el caso de Witkin, ni de retratar la realidad, como en el caso de Penn. El trabajo de Saudek es intimista, es el producto de sus visiones al estilo del escritor inglés William Blake, en las que sus modelos se vuelven sus camaradas de juego, se desnudan literal y metafóricamente, y posan para provocar la lente.
Fons: Wikipedia, Internet
A partir dels anys setanta el seu treball comença a ser conegut, però fins a 1983 no publica el seu primer llibre de fotografies. En reconeixement a la trajectòria artística de *Saudek, les autoritats comunistes li permeten abandonar en 1984 el seu treball a la fàbrica i que s'associï a la Fundació d'Artistes visuals Txecoslovacs, la qual cosa equivalia al seu reconeixement professional com a artista.
En 1990 és nomenat Caballer d'Arts i les Lletres pel Ministeri de Cultura de França i en 2006 és guardonat al seu propi país amb el Premi Artis Bohemiae Amicis al costat de Milan Kundera i Vladimir Körner per contribuir a la reputació artística de la República Txeca.
Alguna cosa molt característic en l'obra d'aquest artista és la seva estranya negació de la realitat, ja que en les seves escenes, delimitades per un marc espacial important, redueixen als personatges a un escenari que semblés oprimir-los, com si no hi hagués llibertat de moviment. Dos anys després, Saudek va començar a acolorir les seves imatges, la qual cosa li va afegir a aquestes un aire més irreal.
Una de les frases més cèlebres va ser: En 1935 la meva mare va portar al món un fill, Kaja, i tot seguit a mi, gairebé com un extra", és la primera frase de Jan Saudek en la seva biografia, i aquest, pel que sembla, va anar l'estigma que ho va marcar per quedar sempre relegat a segon terme
A diferència dels seus col·legues contemporanis nord-americans, Joel-Peter Witkin i Irving Penn, els qui també utilitzaven el tableau vivant per realitzar les seves preses, Saudek no pretenia provocar, com en el cas de Witkin, ni de retratar la realitat, com en el cas de Penn. El treball de Saudek és intimista, és el producte de les seves visions a l'estil de l'escriptor anglès William Blake, en les quals els seus models es tornen els seus camarades de joc, es despullen literal i metafòricament, i posen per provocar la lent.
Jan Saudek es un fotógrafo y artista plástico nacido en Praga, entonces Checoslovaquia, el 13 de mayo de 1935.
A partir de los años setenta su trabajo empieza a ser conocido, pero hasta 1983 no publica su primer libro de fotografías. En reconocimiento a la trayectoria artística de Saudek, las autoridades comunistas le permiten abandonar en 1984 su trabajo en la fábrica y que se asocie a la Fundación de Artistas visuales Checoslovacos, lo que equivalía a su reconocimiento profesional como artista.
En 1990 es nombrado Caballero de la Artes y las Letras por el Ministerio de Cultura de Francia y en 2006 es galardonado en su propio país con el Premio Artis Bohemiae Amicis junto a Milan Kundera y Vladimir Körner por contribuir a la reputación artística de la República Checa.
Algo muy característico en la obra de este artista es su extraña negación de la realidad, ya que en sus escenas, delimitadas por un marco espacial importante, reducen a los personajes a un escenario que pareciera oprimirlos, como si no hubiera libertad de movimiento. Dos años después, Saudek comenzó a colorear sus imágenes, lo que le añadió a éstas un aire más irreal.
Una de sus frases mas célebres fué: En 1935 mi madre trajo al mundo un hijo, Kaja, y acto seguido a mí, casi como un extra", es la primera frase de Jan Saudek en su biografía, y ése, al parecer, fue el estigma que lo marcó para quedar siempre relegado a segundo término
A diferencia de sus colegas contemporáneos norteamericanos, Joel-Peter Witkin e Irving Penn, quienes también utilizaban el tableau vivant para realizar sus tomas, Saudek no pretendía provocar, como en el caso de Witkin, ni de retratar la realidad, como en el caso de Penn. El trabajo de Saudek es intimista, es el producto de sus visiones al estilo del escritor inglés William Blake, en las que sus modelos se vuelven sus camaradas de juego, se desnudan literal y metafóricamente, y posan para provocar la lente.
Fons: Wikipedia, Internet
divendres, 25 de novembre del 2011
Millor viral del 2011
Aquest vídeo ideat per l'agència publicitària TBWA París sobre la prevenció del VIH-sida va ser premiat en la 27 º edició del Festival de Curts de Berlín. S'anomena "Aides Grafitti", i va obtenir el guardó com a millor viral de 2011.
La producció fa ús de l'humor i la creativitat, en tant que intentar transmetre un missatge al voltant de la prevenció del contagi del VIH: protegir-se sempre abans de qualsevol acte sexual. La publicitat va ser elaborada a petició de l'ONG "Aides", una associació francesa de lluita contra la SIDA.
El vídeo, publicat el gener del 2010, té més de 2,3 milions de vistes i 500 comentaris alhora que ha recorregut la xarxa gràcies a xarxes socials com Twitter i Facebook que han contribuït a difondre el missatge a nivell global.
Este vídeo ideado por la agencia publicitaria TBWA París sobre la prevención del VIH-sida fue premiado en la 27 º edición del Festival de Cortos de Berlín. Se llama "AidasGrafitti", y obtuvo el galardón como mejor viral de 2011.
La producción hace uso del humor y la creatividad, en tanto que intentar transmitir un mensaje acerca de la prevención del contagio del VIH: proteger siempre antes de cualquier acto sexual. La publicidad fue elaborada a petición de la ONG "Aides", una asociación francesa de lucha contra el SIDA.
El vídeo, publicado en enero de 2010, tiene más de 2,3 millones de vistas y 500comentarios a la vez que ha recorrido la red gracias a redes sociales como Twitter y Facebook que han contribuido a difundir el mensaje a nivel global.
La producción hace uso del humor y la creatividad, en tanto que intentar transmitir un mensaje acerca de la prevención del contagio del VIH: proteger siempre antes de cualquier acto sexual. La publicidad fue elaborada a petición de la ONG "Aides", una asociación francesa de lucha contra el SIDA.
El vídeo, publicado en enero de 2010, tiene más de 2,3 millones de vistas y 500comentarios a la vez que ha recorrido la red gracias a redes sociales como Twitter y Facebook que han contribuido a difundir el mensaje a nivel global.
Etiquetes de comentaris:
Mensaje,
missatge,
Producció,
Producción,
redes sociales,
Sida,
xarxes socials
dilluns, 21 de novembre del 2011
Joe Hill
És difícil distingir què és real i què no ho és en les il · lustracions 3D de Joe Hill, ja que aquestes peden arribar a donar fins i tot vertigen. Aquest pintor ha recorregut el món, des de New York a Xangai, per compartir la seva personal manera de fer les coses.
Joe Hill pinta les seves obres directament sobre el sòl, es tracta d'il · lusions òptiques que es basen en la profunditat i tenen gran quantitat de detalls perquè estan pensades per interactuar amb el públic.
En la fotografia superior, podem observar una il.lustració que els artistes 3D Joe Hill i Max, en una iniciativa al costat de Reebok CrossFit han aconseguit el Rècord Guiness d'art de carrer sobre asfalt en 3D més gran del món.
La impressionant pintura mesura 1160,4 metres quadrats i s'ha realitzat a la zona de Canary Wharf de Londres
Es difícil distinguir qué es real y qué no lo es en las ilustraciones 3D de Joe Hill, las cuales pueden llegar a dar vértigo. Este pintor ha recorrido el mundo, desde Nueva York a Shanghai, para compartir su personal forma de hacer las cosas.
Joe Hill pinta ensuspensión obras directamente sobre el suelo. Se trata de ilusiones ópticas que se basan en la Profundidades y poseén gran Cantidad de detalles porque están pensadas para interactuar con el público.
Los artistas 3D Joe Hill y Max, en una iniciativa junto a Reebok CrossFit, han conseguida el Récord Guiness de arte callejero sobre asfalto en 3D más grande del mundo.
La impresionante pintura mide 1.160,4 metros cuadrados y se ha realizada en la zona de Canary Wharf de Londres
Font: creaerte.com
Joe Hill pinta les seves obres directament sobre el sòl, es tracta d'il · lusions òptiques que es basen en la profunditat i tenen gran quantitat de detalls perquè estan pensades per interactuar amb el públic.
En la fotografia superior, podem observar una il.lustració que els artistes 3D Joe Hill i Max, en una iniciativa al costat de Reebok CrossFit han aconseguit el Rècord Guiness d'art de carrer sobre asfalt en 3D més gran del món.
La impressionant pintura mesura 1160,4 metres quadrats i s'ha realitzat a la zona de Canary Wharf de Londres
Es difícil distinguir qué es real y qué no lo es en las ilustraciones 3D de Joe Hill, las cuales pueden llegar a dar vértigo. Este pintor ha recorrido el mundo, desde Nueva York a Shanghai, para compartir su personal forma de hacer las cosas.
Joe Hill pinta ensuspensión obras directamente sobre el suelo. Se trata de ilusiones ópticas que se basan en la Profundidades y poseén gran Cantidad de detalles porque están pensadas para interactuar con el público.
Los artistas 3D Joe Hill y Max, en una iniciativa junto a Reebok CrossFit, han conseguida el Récord Guiness de arte callejero sobre asfalto en 3D más grande del mundo.
La impresionante pintura mide 1.160,4 metros cuadrados y se ha realizada en la zona de Canary Wharf de Londres
Font: creaerte.com
dijous, 17 de novembre del 2011
Sí, és una guitarra...
Brutal fotografia realitzada per el fotògraf Aris Messinis, la qual escenifica una imatge totalment anigmàtica. Aquesta es va realitzar quan les forces del nou règim libi disparaven les seves armes contra les tropes lleials al fugitiu Moammar Gaddafi mentre un company tocava la guitarra durant la batalla a Sirte el 10 d'octubre, en un intent de controlar la ciutat natal de Gaddafi després d'un mes de setge. I clar, després de mirar i remirar la imatge, a un li venen un munt de preguntes al cap, què se li pot passar pel cap a un soldat que es posa a tocar la guitarra en aquest moment? ...
Brutal fotografía realizada por el fotógrafo Aris Messina, la cual escenifica una imagen totalmente anigmàtica. Esta se realizó cuando las fuerzas del nuevo régimen libio disparaban sus armas contra las tropas leales al fugitivo Muamar Gadafi mientras un compañero tocaba la guitarra durante la batalla en Sirte el 10 de octubre, en un intento de controlar la ciudad natal de Gadafi después de un mes de asedio. Y claro, después de mirar y remirar la imagen a uno le venden un montón de preguntas en la cabeza; qué se le puede pasar por la cabeza a un soldado que se pone a tocar la guitarra en ese momento? ...
dimecres, 16 de novembre del 2011
Diego Rivera
-(Guanajuato, 1886 - ciutat de Mèxic, 1957) Pintor mexicà, considerat un dels principals muralistes del seu país. Va estudiar per espai de quinze anys (1907-1922) en diversos països d'Europa (en especial, Espanya, França i Itàlia), on es va interessar per l'art d'avantguarda i va abandonar l'academicisme.
Les obres d'aquest període reflecteixen, d'una banda, un acusat interès pel cubisme sintètic (El guerriller, 1915), assumit en la seva etapa parisenca, i l'altra, una gran admiració pels fresquistes del Quattrocento, (i en especial, per Giotto), la qual cosa va motivar el seu allunyament de l'estètica cubista anterior.
Les seves pintures volien alhora que contenien una forta càrrega crítica i social envers la societat d'aquell moment. La paradoxa queda pal.lesa en què aquesta crítica, actualment continua sent força actual en tant que expressa mitjançant les seves pintures les desevinències i les diferències escalarials de la societat actual .
Les obres d'aquest període reflecteixen, d'una banda, un acusat interès pel cubisme sintètic (El guerriller, 1915), assumit en la seva etapa parisenca, i l'altra, una gran admiració pels fresquistes del Quattrocento, (i en especial, per Giotto), la qual cosa va motivar el seu allunyament de l'estètica cubista anterior.
Les seves pintures volien alhora que contenien una forta càrrega crítica i social envers la societat d'aquell moment. La paradoxa queda pal.lesa en què aquesta crítica, actualment continua sent força actual en tant que expressa mitjançant les seves pintures les desevinències i les diferències escalarials de la societat actual .
En concret el titulat Fons congelats no podria ser més apropiat per descriure el moment que avui viuen els Estats Units. Sota un paisatge de gratacels imponents s'albiren una sèrie de grues que subratlla el boom de la construcció que va viure Nova York mentre estava sumit en els efectes de la crisi del 29. Enfront d'elles, figures anònimes de treballadors esperant el tren. Just a sota, Rivera va pintar una mena de magatzem on centenars de persones sense rostre dormen amuntegades i vigilades per un policia, com a símbol d'aquesta mà d'obra despersonalitzada que va alimentar l'economia durant aquella crisi o potser als sense sostre.
Un exemple força clar de la importància i ressó mediàtic que va assolir aquest pintor en la seva època va ser que la família Rockefeller va contribuir econòmicament a finançar els murals a través del MoMA, permeten que l'artista critiqués la seva riquesa i la seva classe social de manera totalment oberta i desacomplexada.
Un exemple força clar de la importància i ressó mediàtic que va assolir aquest pintor en la seva època va ser que la família Rockefeller va contribuir econòmicament a finançar els murals a través del MoMA, permeten que l'artista critiqués la seva riquesa i la seva classe social de manera totalment oberta i desacomplexada.
-(Guanajuato, 1886 - ciudad de México, 1957) Pintor mexicano, considerado uno de los principales muralistas de su país. Estudió por espacio de quince años (1907-1922) en varios países de Europa (en especial, España, Francia e Italia), donde se interesó por el arte de vanguardia y abandonó el academicismo.
Las obras de este período reflejan, por un lado, un acusado interés por el cubismo sintético (El guerrillero, 1915), asumido en su etapa parisina, y la otra, una gran admiración por fresquistas del Quattrocento, (y en especial , por Giotto), lo que motivó su alejamiento de la estética cubista anterior.
Sus pinturas querían vez que contenían una fuerte carga crítica y social hacia la sociedad de aquel momento. La paradoja queda patente en que esta crítica, actualmente continúa siendo bastante actual en tanto que expresa mediante sus pinturas las desevinencias y las diferéncias escalariales de la sociedad actual.
En concreto el titulado Fondo congelados no podría ser más apropiado para describir el momento que hoy viven los Estados Unidos. Bajo un paisaje de rascacielos imponentes vislumbran una serie de grúas que subraya el boom de la construcción que vivió Nueva York mientras estaba sumido en los efectos de la crisis del 29. Frente a ellas, figuras anónimas de trabajadores esperando el tren. Justo debajo, Rivera pintó una especie de almacén donde cientos de personas sin rostro llacían duermiendo hacinadas y vigiladas por un policía, como símbolo de esta mano de obra despersonalizada que alimentó la economía durante aquella crisis .
Un ejemplo bastante claro de la importancia y eco mediático que alcanzó este pintor en su época fue que la familia Rockefeller contribuyó económicamente a financiar los murales a través del MoMA, permiten que el artista criticara su riqueza y su clase social de manera totalmente abierta y desacomplejada.
Las obras de este período reflejan, por un lado, un acusado interés por el cubismo sintético (El guerrillero, 1915), asumido en su etapa parisina, y la otra, una gran admiración por fresquistas del Quattrocento, (y en especial , por Giotto), lo que motivó su alejamiento de la estética cubista anterior.
Sus pinturas querían vez que contenían una fuerte carga crítica y social hacia la sociedad de aquel momento. La paradoja queda patente en que esta crítica, actualmente continúa siendo bastante actual en tanto que expresa mediante sus pinturas las desevinencias y las diferéncias escalariales de la sociedad actual.
En concreto el titulado Fondo congelados no podría ser más apropiado para describir el momento que hoy viven los Estados Unidos. Bajo un paisaje de rascacielos imponentes vislumbran una serie de grúas que subraya el boom de la construcción que vivió Nueva York mientras estaba sumido en los efectos de la crisis del 29. Frente a ellas, figuras anónimas de trabajadores esperando el tren. Justo debajo, Rivera pintó una especie de almacén donde cientos de personas sin rostro llacían duermiendo hacinadas y vigiladas por un policía, como símbolo de esta mano de obra despersonalizada que alimentó la economía durante aquella crisis .
Un ejemplo bastante claro de la importancia y eco mediático que alcanzó este pintor en su época fue que la familia Rockefeller contribuyó económicamente a financiar los murales a través del MoMA, permiten que el artista criticara su riqueza y su clase social de manera totalmente abierta y desacomplejada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






