dijous, 10 de novembre del 2011

Rene Magritte


La resposta de Magritte al aforisme de Hegel, "la realitat és racional i allò racional és real".

René François Ghislain Magritte (n. 21 novembre 1898, en Lessines, Bèlgica - 15 d'agost de 1967, a Brussel · les, Bèlgica) va ser un pintor surrealista belga. Conegut per les seves enginyoses i provocatives imatges, pretenia amb el seu treball canviar la percepció precondicionada de la realitat i forçar a l'observador a fer-se hipersensitius al seu entorn.
Magritte va dotar al surrealisme d'una càrrega conceptual basada en el joc d'imatges ambigües i el seu significat denotat a través de paraules posant en qüestió la relació entre un objecte pintat i el real.
Hàbil i meticulositat en la Seva tècnica, és notable per obres que denoten juxtaposició d'Objectes comuns en contexts poc habituals, donant aixi un nou significativitat a les coses familiars. Aquesta juxtaposició és denomina sovint realisme màgic, del qual Magritte és el màxim representant.
Magritte insisteix en diverses de les seves obres en les dificultats que presenta el coneixement o l'art entès com a representació. En la seva obra: La condició humana, el quadre es confon en el paisatge de manera que la nostra representació del paisatge és una reproducció fidel del món però, al mateix temps i tristament, el món no és res diferent de la nostra representació.

 L'Ésser, tal com ho descriu Parmènides, un, immutable, etern, finit, compacte, indivisible, apareix màgicament a La fletxa de Zenó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada