La setmana que ve s'inaugura Joan Miró, l'escala de la visió. Aquesta mostra posa de manifest el profund comromís ètic i polític de l'artista en el transcurs de la seva vida, alhora que reflecteix la manera com ho va plasmar en les seves obres, entre les quals ressalten per la seva importància la dels paisatges de Mont-roig, com per exemple La masia (1921-1922), que va pertànyer a Ernest Hemingway, amic de Miró, la magistral seqüència Cap de pagès català (1924-1925), fins a la sèrie escultòrica de Ses Majestats (1974) realitzada a partir d'eines provinents del món rural. Les tensions que van portar a la Guerra Civil espanyola (1936-1939) van provocar les protestes més explícites de Miró en obres com ara la sèrie de Pintures salvatges (1934-1936), o la Natura morta del sabatot (1937). Exiliat a París, Miró dissenya pel Govern de la República Aidez l'Espagne i El Segador (Pagès català en revolta) (1937), ubicat al Pavelló Espanyol de la República, molt a prop del Guernica de Picasso. Respostes més íntimes i pertorbadores es manifesten en obres com les Constel·lacions, sèrie desenvolupada entre 1940 i 1941, just després d'esclatar la Segona Guerra Mundial.
Aquesta mostra ha triunfat a Londres i un cop passi per Barcelona el seu proper destí serà Washington. Així doncs, d'aquesta manera s'escenifica allò que tant deia miró:"un català casolà no va enlloc, en tot cas ha de ser un català internacional". Així doncs, mitjançant la seva obra, tant l'artista com Catalunya es don a conèixer fora de les nostres fronteres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada