divendres, 28 d’octubre del 2011

L'art del tatuatge


Pot agradar molt, o per contra pot no agradar gens, però se'ns dubte que el món del tatuatge pot arribar a ser fascinant pel simple fet de poder observar com mitjançant la insersió de pigment a la pell una persona demostra qui és, o que pensa, en tant que es considera un art i s'ha convertit en un fet usual i a vegades de rebelió en les persones joves, sobretot en la societat occidental. El tatuatge és tan antic com el propi ésser humà. No obstant això, les diferents cultures que van utilitzar el tatuatge ho van fer de diferents maneres, tant com a art, en el sentit de creació de significats rituals o simbòlics, com passava en l'Antic Egipte, com per marcar o assenyalar als criminals, que és el cas de les antigues Grècia i Roma. Fins i tot es creu que, per la seva posició en l'Home de Gel, les marques van complir un fi terapèutic. En l'actualitat, el tatuatge s'ha convertit en una manera de comunicar o expressar una manera de fer i de sentir de la persona que el porta, alhora que transmet i comunica personalitat envers a l'exterior.

dijous, 27 d’octubre del 2011

Andy Warhol i els Screen Tests

Andy Warhol, a l'inici de l'era cinematogràfica va introduir un dels conceptes que s'han utilitzat al cinema a l'hora de realitzar càstings per a actors.  Warhol utilitzava el que ell anomenava Screen Tests, és a dir, proves als actors que ell mateix seleccionava per a veure com reaccionaven davant d'una càmera i alhora, comprovava la seva actitud fotogènica. En aquest sentit, deixava que els actors s'acostumessin a la posada en escena i a actuar de manera natural deixant de banda qualsevol controvèrsia que aquesta els pogués causar. Amb aquests testos de pantalla, podia discernir entre aquells actors possibles per a participar en algun dels seus films o per altra banda, veure que el potencial que els mostrava no d'adheria a les seves premises.

En aquest video, l'artista agrupà a amics i coneguts, entre ells el cantant Lou Reed, figura líder del grup The Velvet Underground on Wahol ja col·laborà anteriorment, i realitzar aquests videos que aqui recopilats, mostren el tipus de tests de pantalla que realitzava i la posada en escena davant la càmera dels amics i coneguts.

L'artista va formar-se com un dels pionners en la utilització de la tècnica que, avui en dia, continuen fetn servir alguns dels directors que dirigeixen alguns dels films actuals que veiem a la gran pantalla.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

La controvèrsia personalitzada

Jan Saudek és sens dubte un dels fotògrafs més impressionants i influents de la història de la fotografia. Nascut a Praga, la llavors Txecoslovàquia, el 13 de maig de 1935, rep la seva primera càmera el 1950, una Kodak Baby Brownie, sobre la qual el propi Saudek diu: "l'únic que es pot fer amb aquesta càmera és carregar  la pel · lícula, prémer el botó i fer-les, i això és exactament el que he fet fins a 1963 ".
L'obra de Saudek està profundament marcada per dos elements: d'una banda la seva infància, quan, internat amb el seu germà bessó en un camp de concentració va aconseguir escapar per un cop de sort dels experiments de Josef Mengele, i per altra, quan cau en les seves mans el catàleg de l'exposició "The family of man" del fotògraf americà Edward Steichen que el va valorar com una expressió d'una profunda necessitat d'harmonia familiar, i li va obrir la perspectiva d'expressar a través de la fotografia.
 La mirada de Saudek és complexa, fosca, pertorbadora en tots els seus aspectes. Sexe, desig, mort, innocència, luxúria, ironia, bellesa, envelliment, es barregen i competeixen en la seva obsessiva figuració de realitats filtrades d'emocions. Introduir-se en les imatges de Saudek resulta una experiència inquietant, un anar i venir entre l'atracció i la repulsió, entre la conciliació i la confrontació. Les seves fotografies evoquen imatges de l'alegria i l'esperança en constant conflicte amb les de la tragèdia i la desesperació, de vegades dins d'una mateixa obra





                                                                                                              Font: Enkil.org

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Mestre entre mestres

Andy Warhol va ser un pintor estaunidenc  i una figura central del moviment conegut com pop Després d'una reeixida carrera com il·lustrador comercial, Warhol es va fer famós en tot el món pel seus treballs com pintor, cineasta, productor musical, escriptor i escultor. Va ser una important figura pública coneguda per la seva pertinença a cercles socials molt diversos que incloïen des de persones bohèmies que vivien al carrer fins a distingits intel·lectuals, celebritats de Hollywood i gent adinerada.
El treball de Warhol malgrat les múltiples crítiques oposades, ha estat objecte després de la seva mort de nombroses exposicions, llibres i pel·lícules. En general, Warhol està reconegut com un dels artistes més famosos del segle xx, de manera que va aconseguir molt més que el seu gran somni: Ser famós durant 15 minuts
                                                                                                                 Font: Wikipedia

dilluns, 24 d’octubre del 2011

El tamany, importa?

Aquesta és la imatge que els homes poden observar quan surten del WC d'una coneguda discoteca. Així doncs, després de realitzar les necessitats pertinents, quina és la part que els homes han d'observar de l'instrument en qüestió? seran els músculs treballats a consciència?  serà el pèl de les aixelles? o serà la punta per on surt el sabó???

divendres, 21 d’octubre del 2011

Creativitat al poder

Simplicitat i complexitat alhora. La fotografia ens mostra com mitjançant un simple fil ferro, tres taps de suro i molta originalitat és pot realitzar una peça com aquesta. És obvi que realitzar aquesta obra requereix de molta paciència alhora que força complexitat, però d'aquesta dupla en neix un resultat força original.
                                                                                                                    
                                                                                                                                      Font: Taringa.net

dijous, 20 d’octubre del 2011

Traç i color

Jaume Arisa és un artista multidisciplinar, conegut per desenvolupar una tècnica molt precisa en la creació de paisatges urbans. Destaca per la força que transmet cada una de les seves obres, les quals sempre solen transmetre realitat el el seu traç i lluminositat mitjançant la lum que denota la seva pintura.  Durant els més de 20 anys de carrera artística ha participat en nombrosos exposicions individuals i col.lectives

dimecres, 19 d’octubre del 2011

L'estela més angelical



En veure aquesta fotografia vaig pensar que no podia ser veritat, o que simplement estava retocada. Però al buscar les fonts, vaig veure que es tractava d'una fotografia que s'havia realitzat en un cuncurs de mostres d'avions. La foto va ser treta després que l'Avió Globemaster III C-17  llancés un cert nombre de bengales sobre l'Oceà Atlàntic, el fum que desprenien aquestes  es va barrejar amb la llarga estela que l'avió deixava al seu pas degut als motors de reacció. De la seva barreja en va sortir aquesta preciosa imatge.
                                                                                                                         Font: airvoila.com

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Amb tots vosaltres....

El gos amb les orelles més grans del món: 

 

Harbor ha batut un rècord Guinness en convertir-se en el gos amb les orelles més llargues del món. La mesura de més de 30 centímetres (cadascuna).
L'animal és un gos de vuit anys de la raça 'coonhound' que, segons la seva propietària, "quan era cadell solia trepitjar-se les orelles i queia rodant per les escales". La seva propietària, explica orgullosa com és tota una experiència treure a passejar l'animal cada dia per la manera com la gent es sorpren en veure com li pengen les orelles. 
D'acord amb el llibre Guinness dels Rècords Mundial 2012, la longitud de les orelles del gos és més gran que l'altura de l'home més petit del món.

                                                                                                                                   Font: El pais.com

diumenge, 16 d’octubre del 2011

L'escala de L'evasió


La setmana que ve s'inaugura Joan Miró, l'escala de la visió. Aquesta mostra posa de manifest el profund comromís ètic i polític de l'artista en el transcurs de la seva vida, alhora que reflecteix la manera com ho va plasmar en les seves obres,  entre les quals ressalten per la seva importància la dels paisatges de Mont-roig, com per exemple La masia (1921-1922), que va pertànyer a Ernest Hemingway, amic de Miró, la magistral seqüència Cap de pagès català (1924-1925), fins a la sèrie escultòrica de Ses Majestats (1974) realitzada a partir d'eines provinents del món rural. Les tensions que van portar a la Guerra Civil espanyola (1936-1939) van provocar les protestes més explícites de Miró en obres com ara la sèrie de Pintures salvatges (1934-1936), o la Natura morta del sabatot (1937). Exiliat a París, Miró dissenya pel Govern de la República Aidez l'Espagne i El Segador (Pagès català en revolta) (1937), ubicat al Pavelló Espanyol de la República, molt a prop del Guernica de Picasso. Respostes més íntimes i pertorbadores es manifesten en obres com les Constel·lacions, sèrie desenvolupada entre 1940 i 1941, just després d'esclatar la Segona Guerra Mundial.
Aquesta mostra ha triunfat a Londres i un cop passi per Barcelona el seu proper destí serà Washington. Així doncs, d'aquesta manera s'escenifica allò que tant deia miró:"un català casolà no va enlloc, en tot cas ha de ser un català internacional". Així doncs, mitjançant la seva obra, tant l'artista com Catalunya es don a conèixer fora de les nostres fronteres.

divendres, 14 d’octubre del 2011

únic entre únics

Ja fa set anys que un xaval anomenat Lionel Messi va debutar amb el primer equip del FC Barcelona. Va ser de les mans de Frank Rijkaard en un amistós contra l'Oporto que en aquelles èpoques entrenava un tal José Mourinho. Amb només 16 anys, el xaval va sortir a jugar quan només faltaven 15 minuts per finalitzar el partit, tot sota l'atenta mirada de cracs, alhora que companys de talla mundial com Ronaldhino, Deco, Xavi....
Diuen que els companys el van mimar per la timidesa que li veien al xaval.. "uff! teniem por que la pressió pogués amb ell", va dir Xavi, "era un nano de 16 anys que de cop i volta va passar de jugar en estadis de tercera divisió amb 100 persones a un estadi amb 60.000 persones, per això tots vam intentar ajudar-lo, perquè s'adaptés de manera normal, era massa jove i el veiem massa tímid, com si tingués por..."   res més lluny de la realitat. El xaval va sortir al camp com si no n'és amb ell, com si fos algo normal, com si jugués al pati del col.legi. Va crear un munt d'ocasions, va fer una passada de gol i va provocar un penal en 15 minuts, alhora que va portar de corcoll a la defensa contrària mitjançant els seus elèctrics i constants canvis de ritme.

D'això ja fa set anys, i el recorregut de Messi,  el qual no s'endevina final (té 24 anys ) li permet aspirar a convertir-se en el màxim golejador de la història del club aquesta mateixa temporada i arribar als 235 gols de César Rodríguez. Li falten 41 gols per igualar-lo.
 Els números quadren: el Barça encara ha de jugar un mínim de 40 partits (33 de Lliga, 4 de Champions, 2 de Copa i un al Mundial de clubs) i un màxim de 57, si arriba a la final de la Champions, la Copa i el Mundial de clubs. Si manté una mitjana d'un gol per partit (ara, amb 14 gols en 10 partits, la superació, 1,4), podria arribar a temps durant la present temporada. Amb la 'Pulga no hi ha límits. L'argentí ja és el blaugrana amb més gols (42) en competicions internacionals (39 a la Champions, 2 al Mundial de clubs i un a la Supercopa d'Europa), màxim golejador de les tres últimes edicions de la Champions (Müller i Papin també aconseguir tres `Pitxitxis ¿a la Copa d'Europa, però Messi aspira a ser l'únic amb quatre). En 2009-10, va ser el primer jugador de la història a guanyar la Pilota d'Or, el FIFA World Player, el Pitxitxi de la Lliga i la Bota d'Or Aquest any, a més, pot igualar a Pedro Rodríguez com l'únic jugador capaç de marcar (i, si s'escau, donar assistències) en sis competicions diferents al llarg d'una temporada. I només té 24 anys....
                                                                                                                Fonts: Diari Sport.

dijous, 13 d’octubre del 2011

Serà cosa de la globalització?

L'altre dia caminant per la capital de Catalunya, hom va veure el següent mupi, el qual contenia un missatge un tant curiós. Llegint-lo, em van venir forces pensaments tot pensant si el missatge era directe i punt, o per contra és tenia que llegir entre línies per poder-ne extreure el seu contingut. Serà que les persones "normals" que fem coses "normals" ja podem dir de manera quasi oficial que ni a casa nostra som benvinguts??

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Bansky, reivindicació o contradicció?

De Banksy, sobrenom pel qual es coneix a l'artista del graffiti més reconegut dels últims temps, se sap poc o res, només se'l coneix gràcies a les seves obres carregades de crítiques àcides a l''establishment o pels seus missatges  que transmet a través dels seus graffitis, com el de les nenes abraçant bombes i intentant volar globus vermells o el d'un policia escorcollant a una nena, o gràcies a les seves escultures com la que va realitzar a escala humana d'un pres de la presó dels EUA a Guantánamo, enmig de Disneyland a Califòrnia. Aquest artista ( del qual només se'n sap el seu sobrenom artístic) utilitza el seu art urbà  per promoure visions diferents a la dels grans mitjans de comunicació, alhora que intenta denunciar injusticies polítiques o socials fent ús del graffiti, deixant entreveure una intenció política darrere de la seva obra. 
Però Banksy també treballa cobrant per a organitzacions benèfiques com Greenpeace i per a empreses com Puma i MTV, i fins i tot, ven quadres en circuits comercials o a la galeria del seu manager, Steve Lazarides, al Soho londinenc. Aquí és on en gran mesura resideix la contradicció d'aquest artista, cosa que ha suscitat certa polèmica i el naixement d'opinions oposades sobre el compromís ètic del seu treball. Fins i tot, se l'ha arribat a acusar de 'venut' per altres artistes i activistes, en incórrer en una evident contradicció, ja que d'una banda va contra el sistema que ofega la societat i de l'altra, forma part, obtenint-ne grans beneficis escnòmics, d'això que tant critica en els seus graffitis. Així doncs, un cop s'observa la seva obra, el que representa i el missatge que la seva traça intenta expressar, poden sorgir certes preguntes que apunten a la ètica d'un personatge que fa ús d'un art per reivindicar l'actual societat capitalista, però d'altre banda n'extreu rentables beneficis econòmics.